Vint anys de ponderacions de l'IPCA expliquen com ha canviat el cistell de consum: la roba i les telecomunicacions s'enduen una part cada cop més petita de la despesa, restaurants, hotels i salut una part cada cop més gran, i l'habitatge pesa menys del que sembla. El 2026 hi afegeix un trencament: per primer cop, els jocs d'atzar entren al cistell.
Cada any Eurostat recalcula quin pes té cada partida de consum dins l'índex de preus harmonitzat (IPCA). Aquestes ponderacions no són un preu: són una radiografia de la despesa monetària de les llars, expressada en tants per mil. Llegides en sèrie, dibuixen l'evolució estructural del consum europeu amb més precisió que cap enquesta puntual; traduïdes a euros, els canvis d'una dècada equivalen a diversos centenars d'euros per persona i any.
L'IPCA és un índex de Laspeyres encadenat: cada any, els subíndexs de preus s'agreguen amb pesos que reflecteixen la despesa de consum monetari final de les llars (HFMCE) de l'any anterior, actualitzada als preus de desembre. Les fonts són els comptes nacionals, complementats amb enquestes de pressupostos familiars.
Tres límits condicionen la lectura:
No hi ha lloguer imputat. Els propietaris que viuen a casa seva no «gasten» res segons l'IPCA. Per això la divisió 04 (habitatge i subministraments) pesa un 15 % a la UE quan, en termes de renda disponible, el cost de l'habitatge és molt superior. Les ponderacions mesuren transaccions, no benestar.
Els pesos arriben amb retard. El pes del 2021 reflecteix el consum de 2020, l'any del confinament; el de 2022 encara arrossega el 2021. Els salts de 2021–2022 són un artefacte pandèmic, no un canvi estructural. Per això aquest informe compara 2015 amb 2025.
La classificació ha canviat. Des de febrer de 2026 l'IPCA es compila amb ECOICOP v2 (alineada amb COICOP 2018). Eurostat ha recalculat la sèrie 2005–2025 en la nova classificació, però el 2026 incorpora a més els jocs d'atzar, que no tenen equivalent retrospectiu.
Quatre partides expliquen dos terços de la despesa monetària de les llars de la UE-27: aliments, habitatge i subministraments, transport i restauració. La resta es reparteix en nou divisions cap de les quals arriba al 9 %.
L'estructura del consum es mou a poc a poc, però es mou. Les línies següents segueixen les set divisions amb més variació entre 2005 i 2026. La banda ombrejada marca els pesos afectats per la pandèmia; el punt final, en traç discontinu, correspon al trencament de 2026.
De béns a serveis. Perdre pes no vol dir consumir menys: les ponderacions mesuren euros, no unitats, i una partida pot encongir-se perquè s'hi compra menys o perquè el que s'hi compra s'ha abaratit. Amb aquesta cautela, roba (−11 ‰), mobles i equipament de la llar (−2 ‰), informació i comunicació (−7 ‰) i begudes alcohòliques i tabac (−4 ‰) perden pes; restaurants i allotjament (+17 ‰), salut (+12 ‰), assegurances i serveis financers (+3 ‰) i cura personal i serveis diversos (+4 ‰) en guanyen. El cas de les telecomunicacions és il·lustratiu: el consum de dades s'ha multiplicat, però el preu per unitat ha caigut tant que la partida s'encongeix en termes monetaris.
Aliments estables, però amb sotracs. El pes dels aliments a la UE és pràcticament el mateix el 2025 (164,6 ‰) que el 2015 (163,5 ‰). La pujada de 2021 (180 ‰) respon al confinament; la de 2023–2024 (172–169 ‰), a la inflació alimentària: quan els preus dels aliments pugen més que la resta, el seu pes nominal creix encara que la quantitat consumida no ho faci.
La recuperació de la restauració és més que una recuperació. Restaurants i hotels no només han tornat al nivell prepandèmic (93 ‰ el 2019), sinó que l'han superat clarament (104 ‰ el 2025). A la zona euro el pes ja és del 113 ‰, més que el transport en alguns estats.
La comparació entre l'agregat europeu i Espanya mostra un patró coherent però amplificat. A Espanya la restauració ja pesava més que a la UE el 2015 (137 ‰) i el 2025 arriba a 161 ‰: una de cada sis unitats de despesa monetària. La roba cau gairebé a la meitat en deu anys, i la salut creix més del 60 %.
Convé no llegir la caiguda del pes de l'habitatge (Espanya: de 129 a 119 ‰) com un alleujament. Els lloguers de mercat només representen la part de llars que lloguen; les hipoteques són una operació financera i queden fora de l'índex. L'IPCA és un mal instrument per mesurar el cost de l'habitatge, i les seves ponderacions ho reflecteixen.
Els tants per mil amaguen la magnitud. Restaurants i allotjament passen del 8,7 % al 10,4 % de la despesa en deu anys: un punt i mig, que sembla poc. Però l'estructura del consum és una de les variables més lentes de l'economia, i el mateix moviment llegit en termes relatius, o traduït a euros, es veu diferent.
Quant ha crescut o decrescut cada partida respecte del pes que tenia. Un −18 % en roba vol dir que la roba s'enduu gairebé una cinquena part menys del cistell.
La pregunta que respon la taula és: quant més (o menys) es gasta avui en cada partida respecte del que es gastaria si el cistell tingués encara l'estructura de 2015, amb la despesa per capita de 2025.
Càlcul propi aproximat: (pes 2025 − pes 2015) × despesa de consum de les llars per capita 2025 (Eurostat, nama_10_pc, P31_S14: UE-27 21.300 €; Espanya 18.630 €). El consum dels comptes nacionals inclou lloguers imputats i les ponderacions IPCA no: les xifres són un ordre de magnitud, no una mesura exacta.
Per a una llar de quatre persones a Espanya, la reassignació cap a la restauració són uns 1.750 € l'any; la que ha sortit de la roba, uns 2.550 €. A la UE-27, el desplaçament cap a restaurants i salut suma prop de 2.500 € per llar de quatre. Els canvis espanyols en roba i salut inclouen la revisió de fonts de 2023 assenyalada més amunt.
Les mitjanes europees amaguen una dispersió enorme. A Romania els aliments s'enduen 283 ‰ de la despesa; a Alemanya, 131 ‰. Irlanda dedica 216 ‰ a restaurants i hotels, Romania 40 ‰. Trieu una divisió per comparar els estats membres.
Amb la publicació de l'IPCA de gener de 2026, Eurostat va introduir tres canvis simultanis: la nova classificació ECOICOP v2, la base 2025 = 100 i la inclusió dels jocs d'atzar dins els serveis recreatius (divisió 09). Els dos primers són neutres per a l'estructura; el tercer no. La divisió «Oci, esport i cultura» passa de 71 a 85 ‰ a la UE-27 en un sol any, i totes les altres partides s'encongeixen mecànicament per fer-hi lloc.
El salt més gran és a Grècia (+38 ‰) i a Espanya (+26 ‰), on la despesa en loteries, apostes i joc en línia té un pes que fins ara l'índex ignorava. A Espanya, «Oci, esport i cultura» passa de 64 a 91 ‰ i se situa, per primer cop, per sobre de la roba i de la salut sumades (88 ‰). La conseqüència editorial és clara: cap comparació de la divisió 09 entre 2026 i anys anteriors és vàlida, i qualsevol variació de les altres divisions el 2026 conté una component purament aritmètica.
Ponderacions per divisió, en tants per mil, per als agregats i Espanya. La columna de variació compara 2015 i 2025; el 2026 es mostra a part.